Tirallonga de monosíl·labs, Pere Quart_ versió pròpia

A classe estem treballant aquest delirant poema de Joan Olivé i Sallarés, que adopta el psedònim d Pere  IV.  Penjo aquest fantàstic muntatge per ajudar-vos amb la tasca d'aquest cap de setmana.
ENDAVANT!!!

Tirallonga (pròpia) dels monosíl·labs:

I tu què vols?

Déu,

 i tu què vols?

Doncs jo sols vull,

-ei, si pot ser-

Un món de pau

Un buit de mal

Un món d’amics

Un buit d’enemics

Un molt de fe.

Un gens de por.

Un molt de llum.

Un gens de fosc.

Un món de sí.

Un buit de no.

Un món de vius

Un buit de morts.

Un molt de riures.

Un gens de plors.

Un molt de dolç

Un gens de pols.

Un molt de goig.

Un món de boig.

Un gens de trist.

Un molt de mixt.

Doncs jo a  més vull;

Amor de gos.

Compatrir amb vos.

El silenci del gat

Allunyat del gas.

Un maco sol.

Un blau cel.

Un ou rodó.

La força del vent.

Un món de mi.

Un molt de tu.

Un molt de dos.

Un món per tots.

Un buit d’ aquí.

Un gens d´allà.

Un buit d´allò.

Un gens d´això.

Un món per tu?

I un molt de jocs.

Un buit d´allà?

I un gens de tests.

Josep Mª Ferrer 2nA

BREUS: Com continuar una història

El lladre penedit

Un home d’una quarantena d’anys, molt tocat i posat, entra a l’habitació. Té un aire un pèl teatral. Vesteix amb un elegant conjunt gris. Els seus gestos, lents i estudiats, denoten que viu bé i calcula tot el que fa. Es diu John Brouge i és el cervell de l’espectacular robatori del banc de Washington de 1973.

S’asseu davant l’ordinador i envia un correu electrònic a la policia  dient que  vol tornar a casa i, que està preparat  perquè el detinguin i el tanquin a la presó  o que facin el que vulguin.

De fet, el que espera és que els seus advocats li demanin la llibertat condicional  per motius de salut, perquè d’un temps ençà no es troba massa bé .

El robatori que el va fer famós el va cometre la matinada del  vuit d’agost de  1973. Els seus col·legues i ell van aconseguir 40 milions de peles del botí del banc de Washington que no són poca cosa. Actualment serien uns 4.800.000 euros. La policia els va enxampar a tots i va recuperar  una bona part dels calés. El van caure 30 anys, però després  de 15 mesos d’estar en la garjola, va fugir en una furgoneta de mobles. Va anar a França i a Espanya i es va fer la cirurgia estètica. Va estar molts anys vivint a cos de rei, i va tenir un fill. Ara està cansat i vol que la seva família visqui tranquil·la, per això vol entregar-se . Sempre ha estat perseguit per la policia.

En John s’acomiada a l’espera de rendir comptes amb la justícia, i  espera la millor vida per a la seva família.
                                                               Jordi Cerarols Ibáñez 2n B

                   

BREUS: Diàleg

-Hola!-va exclamar

-Hola? Simplement hola?-va dir enfadada

-Que et passa carinyu?-va intentar dir

-Carinyu? Em pots explicar on estan els pantalons que et vas posar ahir a la    nit?

-No sé que vols que et digui. Digue'm opcions perquè ho pugui afirmar

-Bé, si vols, aquí tens quatre opcions però això sembla el programa

“Quién quiere ser millonario”

-Ja ho sé però digue'm les opcions.

                    A No et vas posar pantalons

                    B Et van portar a l'hospital i te'ls van treure

                    C Se'ls ha menjat el gos

                    D Estan a casa de l'amant

-Tu has dit que sembla el programa, doncs demano el comodí del cinquanta per cert- va dir per amagar la veritat

-Tens dues opcions:

                    C Se'ls ha menjat el gos

                    D Estan a casa de l'amant

-No sé, no sé, és molt difícil.

-Tenint en conte que no tenim gos, tu veuràs

-Demano el comodí de la trucada

-I a qui truques?

-A la noia més radiant del món

-A si? Doncs has guanyat el joc – diu enfadada

-Beee dineers!!

-Sí però jo et dic adéu, em separo de tu.

                                                        Laura Valls 2nA