dimarts, 31 de maig del 2016

Funcions sintàctiques

1. Digueu a quin tipus pertanyen els complements subratllats en les oracions següents:
a) Cada dia, el quiosquer em regalava un xiclet quan comprava el diari.
b) Els meus amics i jo vam sortir molt espantats    del Passatge del Terror.
c) Hem de fer uns exercicis de matemàtiques   per a la propera setmana.
d) Us portaré els llibres que us vaig recomanar.
e) Quan vam arribar a casa seva, la Irene no semblava gaire satisfeta.
f) Aquesta famosa novel·la va ser escrita per un novel·lista francès.
g) Malgrat les seves limitacions, sempre s’esforça molt amb els deures d’anglès.
h) Per dinar faré crema de carbassó.

2. Substituïu els complements subratllats pels pronoms febles corresponents.
a) Diumenge vinent volem anar al parc d’atraccions.
b) Voleu tastar els rovellons?
d) Va tenir una crisi nerviosa.
e) La mestra explica contes als infants.
f) Avui portaré l’estoig al Guillem.
g) No va voler dir a ningú què passava.
j) Pensa en el que t’he dit.

Enxampa'ls

Troba les errades que apareguin en els següents cartells i justifica el perquè.

1)

2) 


dimecres, 25 de maig del 2016

Pronoms febles (activitats)

ACTIVITATS


1. Torna a escriure darrere del verb els pronoms febles que tens entre parèntesi en la forma adequada:
  1. doneu (em):
  2. porta (en):
  3. va rentar (es):
  4. canvieu (us):
  5. dóna (em):
  6. calma (et):
  7. menja (en)
  8. vas portar (en)
  9. agafa (el):
  10. va tornar (ens): 
2. Marca la solució correcta a cada frase:
  1. En Pere porta barret i la Maria no (en porta / el porta )
  2. Avui la Mercè compra flors i demà ( en comprarà / les comprarà) el Ramon.
  3. Has de comprar allò? Sí, perquè (en vol el Pere / ho vol el Pere ).
  4. Saps on són els teus pares? No ( ho sé / els sé / en sé ).
  5. Em vaig comprar aquells CD i ara sempre ( n' escolto / els escolto ).
3. Omple els espais buits amb els pronoms que tens en negreta i tingues en compte que en alguns casos canviaran de forma:

  1. Jo ja el tinc, aquest llibre, i per això no...... agafo.
  2. Ja els saps, els noms dels directius? No els sé, però ja .......... aprendré.
  3. Tothom ho va dir, que ell era el culpable, però jo mai vaig creureu......
  4. El pastor les guardava a la nit, les ovelles, per protegir.......... dels llops.
  5. La Carme el va trobar, el rellotge, i va guardar ..........
4. Omple els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, -LO:

  1. La Núria ja té el carnet. Com que fa poc que .......... té, els seus pares encara no ...... volen comprar un cotxe.
  2. Jo ja .......... tinc, aquest llibre: ......... vaig veure en una llibreria i .......... vaig comprar.
  3. Aquest disc no .......... té, en Joan. Segur que .......... agradaria tenir.........
  4. Molt bé, senyor, si .......... agrada aquesta habitació, .......... reservarem per a vostè.
  5. .......... embolico el pastís o no? Si no .......... vol embolicat, haurà d'agafar..... per sota perquè no se .......... faci malbé

dilluns, 23 de maig del 2016

3ESO- CONTROL ORÍGENS DE LA LLENGUA CATALANA

1a part

Test creado con GoConqr por mmallol

2a part

Investiga:

1) En quina llengua l'Església feia les misses al s.XII

2) Quina és la llengua romànica amb més parlants? Per què creus que és així?

3) Fes un rànquing de les 5 llengües amb més parlants del món?


3a part

Fes-te un compte en la pàgina GoConcr i crea un controlet de 1o preguntes de veritat o fals. Envia'm l'enllaç


dimarts, 17 de maig del 2016

Palíndroms i anagrames (2n ESO A)

Un palíndrom  és una paraulafrase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa. Usuals en els jocs de paraules, es coneixen també com capicues, si bé aquesta denominació s'utilitza més pels números que reuneixen la mateixa condició. S'anomenen bifronts aquelles paraules que llegides en direcció contrària també tenen sentit però amb un significat diferent: Roma i amor, és l'exemple més conegut. Un altre de clàssic és sorra/arròs

Frases:
I ara calla, carai!
- I ara rai
A treballar allà, Berta!
- Argentina, la lluna anul·la la nit negra
I evidentment, un de mític és el de CATALÀ A L'ATAC

En altres idiomes destaquem els següents: 
  • AnglèsMadam, I'm Adam. («Senyora, sóc l'Adam.»)
  • CastellàDábale arroz a la zorra el abad. («Li donava arròs a la rabosa l'abat.») Sé verla al revés. («Sé veure-la a l'inrevés.»)
  • LlatíRoma tibi subito motibus ibit amor («De Roma et vindrà de sobte un amor apassionat.») 
  • FrancèsBon sport, trop snob. («Bon esport, massa esnob.»)
  • PortuguèsAnotaram a data da maratona. («Anotaren la data de la marató.»)
I per consultar altres palíndroms, podeu clicar AQUÍ
    Un anagrama és una paraula o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase. Per tant, amb totes les lletres del mot se'n crea un de nou.

    Ex: RITME/MÈRIT, ESPONJA/JAPONÈS o TRESOR/ROSTRE
    N'hi ha amb més d'una opció
    Ex: PORTA/ TROPA, TOPAR, OPTAR, PATRÓ 

    Hi ha d’altres variants:
    • Antigrama, és l’anagrama que revela el sentit contrari de la paraula original. Per exemple, Violence = Nice Love, o Evangelist = Evil’s Agent.
    • Alfagrama, consisteix en la sèrie de lletres que conté qualsevol paraula posades en ordre alfabètic. Per exemple, Gasto = Agost.
    • Onograma, és l’anagrama que aconsegueix descobrir significats ocults en un nom. Per exemple, Clin Eastwood = Old West Action, o Maria Callas = Mira la Scala, o Santiago Segura = Gestionar Guasa, o Salvador Dalí = Ávida Dollars (creat pel poeta André Breton).

    Anagrames cèlebres

    Després d'aquesta explicació, la tasca d'avui és la d'intentar fer un palíndrom i un anagrama en català. Endavant ARTISTES!!!!!


    dimarts, 10 de maig del 2016

    TIPOLOGIES TEXTUALS





    ^

    Control T.6

    GRAMÀTICA
    - Funcions sintàctiques (CD, CI, CC, Atribut)- presentació i llibre de text (p. 117, 118, 119)
    - Substitució pronominal (CD, CI, CC i Atribut)- dossier)

    LÈXIC
    - Els mitjans de transport (p.148)
    - El món del saber (p.123)

    ORTOGRAFIA
    -La b i v (p.145-147)
    - Accentuació
    - Errades i barbarismes (blog)
    - Ortografia dels pronoms febles  (p.120-121) i blog
    - El guionet (p.121)

    TIPOLOGIES TEXTUALS
    - Identificar les tipologies textuals i la seva finalitat comunicativa (entrada al blog)
    - El text expositiu (p.115)


    DATA DE CONTROL: 2n ESO A- dijous 2
                                    2n ESO B - divendres 3

    DICTAT PREPARAT i COMPRENSIÓ: 2n ESO A- dijous 26
                                                             2n ESO B- divendres 27
                                                                                            Cliqueu AQUÍ



    divendres, 6 de maig del 2016

    PROSA ST.JORDI 2016- 1r PREMI 2n A

    La gran pugna
    No puc més, si segueixo sense fer res em guanya, és insuportable. Estratègicament, el meu rival és molt superior a mi, té moltes més habilitats. És àgil i veloç. Jo, segurament, sóc més fort, però sóc més lent. Jo sóc més gran, però sóc més sapastre. I si el miro intensament als ulls... no, millor que no. És negre i put a cendres. Això sí, no puc treure-li la vista de sobre, haig de resguardar-me i evitar un futur atac. Com que el meu adversari sembla estar dormint, disposant de tota la meva força de voluntat, opto per fer uns lleus moviments i agafar algun estri que em permeti defensar-me i custodiar els meus objectes.
    A la meitat de la meva missió, em quedo paralitzat. Un calfred intens em recorre tota la espinada i una suor freda amara el meu cos; he estat jo o ha estat fruit de la meva imaginació? No era un soroll normal. Mals auguris volen pel meu cap, no em penso girar. Al cap d'una bona estona sense cap incident, goso donar-me la volta, el segon pitjor lapse de la meva vida. Quasi em surt el cor disparat de l'esglai, quan fixo l'esguard en l'opositor negre, no hi és, ha desaparegut.
    El moment en què vaig entrar no sabia què m'esperava. Era incomprensible. Gent molta gent asseguda cridant al voltant meu. Agònic. Em vaig tancar dins meu i em vaig cantar una cançó per asserenar-me. Els meus aliats, tan aviat havien arribat, van tocar el dos, i moments després va venir el meu antagonista, acompanyat pel seu servent o esclau, per la semblança amb molts majordoms de llibres.
    Col·lapsat, en estat de xoc, calculo mentalment quant temps trigaria per agafar la llança. Demoro molt de temps pensant i ja localitzo, dins del meu abast, l'enemic. Aquest cop, però, ja no és negre. El servent barboteja paraules incomprensibles i se'n va.
    Me n'estic d'esclatar en plors quan, de sobte, percebo certa presència. És la meva camarada. Quina exaltació. Estic eternament content que no m'hagin abandonat en batalla. Quan dirigeixo les paraules d'agraïment a la meva mare ella explota:
    «Jan, prou de fer marranades i deixa el lluç en pau!»

    Joel Schneider. 2n d'ESO A

    PROSA ST.JORDI 2016- 1r PREMI 2n B

    Una ànima en pena

    Cada dia quan sortia al carrer i anava cap a l'escola veia la mateixa persona asseguda en un terra mig brut i humit. La seva edat era indefinida. Portava una barba de molts dies i una roba tres talles més grans. Havia fet de l'entrada d'un caixer automàtic casa seva. El seu llit era un vell matalàs foradat i les mantes uns cartrons doblegats. En un carro i dues bosses de plàstic arreplegava la seva vida.
    La seva companyia habitual eren dos gossos i uns coloms que se li apropaven cercant escalfor i aliment. Al principi em sobtava la seva presència. Què hi feia allà dia rere dia? Estaria de pas? Quan el veia no deixava de preguntar-me si tindria pares o germans, o algú que l'estimés. Com podia ser que una persona estigués així, tota sola, amb tantes carències? Poc a poc es va convertir en part de la meva vida. Un dia em vaig decidir a saludar-lo: Bon dia! I ell em va respondre amb un somriure: Bon dia, noi! Em va costar molt trobar el coratge per establir una conversa, però cada dia buscava una excusa per passar davant d'ell. Li portava menjar casolà i llibretes on ell dibuixava i escrivia. No volia diners perquè deia que ja ho tenia tot guanyat i fet. Molta gent se'l mirava de reüll, encuriosida, però semblava invisible als ulls del món. Jo no arribava a entendre la seva situació.
    Un dia de molta pluja vaig córrer a aixoplugar-me sota el seu sostre. Aquell va ser el moment decisiu. Potser va ser el soroll de la pluja o la foscor del cel, però, allà drets, va ser quan em va parlar per primera i única vegada de la seva vida. Em va explicar detalls feliços i com unes males decisions econòmiques i familiars el van abocar a un destí incert. Es veia atrapat en un laberint sense sortida deixant transcórrer els dies lentament. El vaig deixar allà pensatiu i dolgut.
    No el vaig tornar a veure mai més. S'havia esfumat, va desaparèixer sense deixar rastre. Vaig trigar molt a treure'm aquella sensació de pèrdua que em va deixar la seva partida.
    Em consola pensar que potser la nostra conversa va ser el punt i final de la seva fugida i el retrobament d'un camí oblidat.

    Francesc Sánchez. 2n d'ESO B

    PROSA ST.JORDI 2016-2n PREMI 2n A

    Despert o mort

    La mort, una incògnita, una enigma pot ser, sempre present, sense possibilitat d'impedir-la. En aquest món la mort actua sense pietat. Així és com l'anomenem, la mort. «No t'adormis si no vols morir», així és com ho anuncien al carrer. Per la nit o pel dia, al sud o al nord, dormir no és una opció. Si dorms, mors. «No dormis o ell vindrà i et matarà», em va dir el meu avi, abans de caure vençut per la son. És un assassí, un animal, una bèstia, un fantasma, un esperit. Un cop t'adorms, ell ve, i et mata de la forma més suau possible, sense deixar-te marques, sense sang, sense dolor. Bé, això diuen. Al cos del meu avi li vaig notar una lleugera inflamació a l'orella esquerre el dia en que va morir.
    Tot va començar quan tenia vuit anys, els pares es van adormir i jo vaig anar al meu restaurant preferit amb el meu avi d'amagat, cosa que fèiem una vegada al mes. De tornada de la nostra sortida vam sentir els crits de gent horroritzada. Un cop a casa, l'avi se'n va adonar. Els pares eren morts. Aquella nit, ni l'avi, ni jo, vam poder dormir i ens vam qüestionar en veu baixa, com havien mort ells dos. Al dia següent els nostres dubtes es van resoldre. A les noticies sortien un munt d'imatges de morts, i anunciaven que la població havia disminuït un 20% per dormir. Ningú sabia el perquè, però ja no es podia dormir.
    Al cap d'un temps és va inventar un collaret per impedir el son, el qual consistia en un detector del pols. Quan notava que t'adormies, et feia una descarrega elèctrica brutal. Però la gent no aguantava aquella tortura i van començar

    PROSA ST.JORDI 2016-2n PREMI 2n B

                                                                           Barcelona 14 de febrer de 2016
    Per al que ha sigut la meva vida...

    Estimada, t'he estimat moltíssim, només a tu, a ningú més. Et necessitava tant, tant que no t'ho pots imaginar. Vas ser la raó de la meva existència, una condició per a poder viure, la subsistència del meu alè.
    Si no hi eres, moria de por, si no t'abraçava, moria de pena, si els teus llavis no tocaven els meus, moria de desesperació. Tu eres la millor visió, els meus pulmons respiraven amb l'única esperança de tornar-te a veure. Tot jo ho feia per tu, per a qui sinó?
    Tu em vas ensenyar què volia dir «estimar», cosa que mai abans vaig saber apreciar, per tu el meu cor va sempre bategar.
    Però jo ho veia, no em tractis de ruc. Ho feies. Ho saps molt bé i no m'anomenis tossut. Amb tu vaig deixar de pensar en l'amor com alguna cosa tabú, bàsicament perquè només pensava en tu. Tu i jo vam ser molt feliços, et vaig entregar el cap, el cor, l'ànima, el meu temps, a mi. Tot anava bé, junts per sempre més, no necessitàvem res, tu a mi i jo a tu, això només.
    Sempre el meu cor va ser pur, sempre pensant en tu. Si repeteixo la paraula «tu», un i altre cop és perquè tu ho eres tot per mi, des que et vas creuar al meu camí mai no vaig patir, ni et vaig ferir...
    Ja t'ho vaig dir el primer dia, «no portaràs faldilles per sobre del genoll, res de mànigues curtes ni cordons sense cordar, et taparàs sempre el coll i oblida't d'aquell penjoll, no se't pot veure res, les mans i la cara, no més.»
    T'ho vaig dir, però només pel meu amor pur...Eres meva i de ningú més, per què parlaves si jo no t'ho havia permès? I ets tu la causant d'això, per marxar amb les teves amigues i passar-ho bé amb algú que no fos jo.
    Tu ho vas enviar tot en orris, vas ser tu, no ho oblidis. Tu vas tacar el meu cor, corrompent-lo i omplint-lo de por. Tu em vas jurar que el teu cor era meu, només meu, i si era meu, que feies amb aquell noi? Si el teu cor, com tu vas dir, bategava per mi, i parlaves amb un altre, no creus que hauria de morir?
    No puc deixar de preguntar-me quina va ser la raó per justificar la teva traïció, jo que t'ho havia donat tot, em vas deixar com un gos, i vaig marxar amb el cap cot.

    PROSA ST.JORDI 2016- ACCÈSIT 2nA

    L'assalt als nous asteques

    Per què, per què a mi ? Vaig pensar mentre corria, perseguida per una activació d'una ''santa'' trampa que ha activat el meu bon amic Nico, trepitjant una rajola-trampa, i això havia encadenat una sèrie de trampes i alarmes, per alertar als ''bons'' indígenes (que es noti el sarcasme, és clar), els neo-asteques, que molt amablement ens van donar un lloc per dormir i menjar, a canvi d'un petit favor... rostir-nos i menjar-nos, què bonic oi? Doncs que no us enganyin, poden aparentar ser molt bona gent, però ho són tant com els caníbals a la prehistòria.
    Bé, sí, una expedició molt entretinguda, però tant de bo no hagués acceptat aquella oferta d'en Nico, així no hagués conegut aquests indígenes

    Eren les 12:05 pm, una hora perfecta per anar a fer un tomb per aquesta ciutat tan bonica, París, però allà estava jo mirant la tele i estirada al sofà.
    El meu ''estimat'' millor amic ( del que estava enamorada fa ja temps) no m'havia enviat cap missatge o trucada per fer res avui.
    Fent créixer un sentiment anomenat: estar malhumorat.
    De cop, sento el timbre, llavors em dirigeixo cap a la porta, i l'obro d'una revolada, trobant-me cara a cara amb un Nico somrient d'orella a orella.
    - Hola, Annie- em va saludar.

    PROSA ST.JORDI 2016- ACCÈSIT 2nB

    La meva vida.

    Ara mateix em trobo dormint, descansant. Aquesta tarda farem un concert, i estic molt nerviosa. Serà a Tokyo i és el que comença la gira d'aquest any. Porto assajant molts dies amb els meus companys i crec que ho portem bastant bé. Espero que tot surti bé i al públic li agradi.
    Sento com obren els llums:
    Només queden dues hores, així que m'agradaria poder practicar un parell de cançons més nois. - sento una veu, molt coneguda per a mi.
    Sento com m'agafen unes mans, les mans del meu amo. Ell és qui m'ha ensenyat i educat, i m'ha ajudat molt en la meva carrera musical i vida. Em desperto de cop, amb energia i ganes de fer musica. Així doncs, que comencem a assajar.
    Una hora i mitja més tard, tots estem segurs. Aquest concert serà una passada i ho farem molt bé.
    Ja se senten els crits del públic i cada cop estic més nerviosa. Ens preparem, igual que els tècnics, que revisen les llums, els altaveus i els cables. Ens diuen que hem de sortir en dos minuts.
    Cada cop la gent crida més, i ja hem de sortir. La meva companya comença, i després ens toca als altres sortir. Sortim a l'escenari i sento molta adrenalina quan veig tanta gent que ha vingut a veure'ns. Comencem amb una de les meves cançons preferides del disc. Després de tres cançons més, m'assec per descansar ja que la següent cançó és lenta i acústica.
    Ja s'acaba el concert, la gent està eufòrica i jo feta pols. Sento que m'agafen de la cintura i m'eleven, em mostren al públic i tots criden. És un dels millors moments de cada dia, de la meva vida perquè això és el que faig, aquesta és la meva vida. Visc perquè quan me'n vagi a dormir, passi el que ara mateix està passant, que el meu amo m'acariciï i em digui aquestes paraules que em fan sentir tan bé:
    - Ets la millor guitarra del món.
    Chloe Colchero. 2n d'ESO B


    dilluns, 2 de maig del 2016

    Horroros hortogràfics II

    ESPERANT LES VOSTRES ERRADES 2n ESO B.....TIC TAC TIC TAC......

    Data límit: dimarts 17 de maig

    Benvolguts alumnes iniciem el ja clàssic concurs dels cartells amb faltes d'ortografia. 
    La tasca consisteix en fotografiar alguna falta o barbarisme que trobeu i enviar-la a mmallol@escolagrevol.com ( format jpg o png)

    Endavant caçadors d'errades


    1. I de pas que porti un bolígraf per corregir les errades.
    Les veieu?

    2......faves tendres
    I aquí?

    3. Caçador: Francesc Sánchez 
    Errades?

    4. Diego Nicolás
    Comprensió amb errada al tanto!