Barcelona
14 de febrer de 2016
Per
al que ha sigut la meva vida...
Estimada,
t'he estimat moltíssim, només a tu, a ningú més. Et necessitava
tant, tant que no t'ho pots imaginar. Vas ser la raó de la meva
existència, una condició per a poder viure, la subsistència del
meu alè.
Si
no hi eres, moria de por, si no t'abraçava, moria de pena, si els
teus llavis no tocaven els meus, moria de desesperació. Tu eres la
millor visió, els meus pulmons respiraven amb l'única esperança de
tornar-te a veure. Tot jo ho feia per tu, per a qui sinó?
Tu
em vas ensenyar què volia dir «estimar», cosa que mai abans vaig
saber apreciar, per tu el meu cor va sempre bategar.
Però
jo ho veia, no em tractis de ruc. Ho feies. Ho saps molt bé i no
m'anomenis tossut. Amb tu vaig deixar de pensar en l'amor com alguna
cosa tabú, bàsicament perquè només pensava en tu. Tu i jo vam ser
molt feliços, et vaig entregar el cap, el cor, l'ànima, el meu
temps, a mi. Tot anava bé, junts per sempre més, no necessitàvem
res, tu a mi i jo a tu, això només.
Sempre
el meu cor va ser pur, sempre pensant en tu. Si repeteixo la paraula
«tu», un i altre cop és perquè tu ho eres tot per mi, des que et
vas creuar al meu camí mai no vaig patir, ni et vaig ferir...
Ja
t'ho vaig dir el primer dia, «no portaràs faldilles per sobre
del genoll, res de mànigues curtes ni cordons sense cordar, et
taparàs sempre el coll i oblida't d'aquell penjoll, no se't
pot veure res, les mans i la cara, no més.»
T'ho
vaig dir, però només pel meu amor pur...Eres meva i de ningú més,
per què parlaves si jo no t'ho havia permès? I ets tu la causant
d'això, per marxar amb les teves amigues i passar-ho bé amb algú
que no fos jo.
Tu
ho vas enviar tot en orris, vas ser tu, no ho oblidis. Tu vas tacar
el meu cor, corrompent-lo i omplint-lo de por. Tu em vas jurar que el
teu cor era meu, només meu, i si era meu, que feies amb aquell noi?
Si el teu cor, com tu vas dir, bategava per mi, i parlaves amb un
altre, no creus que hauria de morir?
No
puc deixar de preguntar-me quina va ser la raó per justificar la
teva traïció, jo que t'ho havia donat tot, em vas deixar com un
gos, i vaig marxar amb el cap cot.